username: password: dati dimenticati?   |   crea nuovo account

carbonari... (l'apparenza inganna)

Anca qoanche ero putèl, la primavéra l’èra ‘n slusegàr de vita.
Fòrsi, depù de ancöi. Ma alora l’èra tut così sèmplize che no me nascorgévo gnanca che la fùs šì bèla. E la tornàva an dopo an a darne quel moment che l’è ‘n profumo de speranza.
Se desmišiàva tuta, la natura ‘ntorn a Soér. Anca i àrboi ‘ndromenzàdi, senza föie che i paréva vècie strìe sdentegàde, con qoei braci sùti séchi e smamìdi da ‘l lònc’ invèrn, i se ‘ndoràva de qoél vért che ghe ‘nsomìa a l’ùa spinèla.
Qoel vért, nìo al ciciolàr contènt, giàga de chiche naše. Al mòrbi.
Adèso qoél prìm sgiànz de sol che stébia vegnù a scaldarghe i òši, el pareva destempràr le giornade slongàndole dent fonde, ‘n de la sera pù tardìva. Come digo, quel sgiànz l’autàva ‘n nùgol de color de arcobalén, a ‘mpituràr de fiori ‘l bosc’. Postà gió ‘n lònga a qoei muréti che i scórla, mpontàdi su le chìpe, al desghiaciàrse de la tèra.
Entrà le sfeše, enmèz ai saši, anca ‘na miöla la ciutàva ‘n pöc spavènta e ‘mbesuìda. La se féva slišàr la pèl, stèla de càrpen, ‘ngremìda come föra da na nòt sì lònga e scura, da no ‘mpodérghen pù dal frét, ‘mprendù de dent ‘n de ‘n sgrìsol.
Mi, come tuti i matèi, néva ‘n giro a spaš, splindernànt, co la mè bela sfionda de noselàr, sconduda ‘n de scarsèla. Che ‘l Guardia no ‘l la védia.
Se nò, el me gatàva föra qoela storia dele luminarie del Comun su par la fràona, che i diš che sia oramai ‘na setemana che no le se ‘mpìza pù. Miga tute! Qoele del pòrtec del Piti ò vist mi che le se ‘nlùmina.
E prima che sàltia föra ‘ncor mistéri parto a gambe levade de corsa vèrs al Dòs del Carneval, a giugàr a sfiondàde ai slusèrti.
El vènt che de sòlit me despètena rabióš, l’è nà a polsàr da valghe man ancöi, no sai endó.
Cerco gió ‘n lònga ‘l mur, scondù a gatón dré a ‘n paracàr. De quei paracari grandi e de pòrfido bèl griš, con ‘na strìsa bianca quasi su ‘n cima che la ghe fa da siarpa. Scondù, disevo, ghe tèndo se vèn för ‘ntrà mèz ai saši valghe biš. Ancor ‘nsognà magari, par scaldarse al sol che s’ciòca.

123

1
3 commenti     0 recensioni    

un altro testo di questo autore   un'altro testo casuale

0 recensioni:

  • Per poter lasciare un commento devi essere un utente registrato.
    Effettua il login o registrati

3 commenti:

  • Anonimo il 11/02/2011 13:43
    Fichissimitico.
    Grazie ci vado subito.

    Suz
  • Giuliano Natali (Diaolin) il 11/02/2011 13:31
    Vai qui che c'è la traduzione...
    http://www. diaolin. com/wordpress/? p=894
    grazie del commento
  • Anonimo il 11/02/2011 12:35
    Cavoli, ho fatto una fatica bestiale a leggerlo ma mi è piaciuto.
    Anche se non son sicura di aver capito tutte le parole.

    Suz

Licenza Creative Commons
Opera pubblicata sotto una licenza Creative Commons 3.0